William Shakespeare és l'autor emblemàtic de la literatura anglesa i una de les grans figures de la literatura universal. Considerat  l’iniciador del modern teatre anglès, manifesta una poderosa imaginació i una genialitat incomparable per desenvolupar i resoldre la trama. Les seves obres manifesten una gran perfecció tècnica i en elles podem trobar una magnífica fusió dels elements dramàtics i lírics. És un profund coneixedor de l'ànima humana: de les passions dels homes i dels seus diferents sentiments. Bon exemple d'aquest fet ho trobem a Hamlet, la tragèdia de la venjança i el dubte, en la qual es planteja el conflicte interior del protagonista i la venjança com a mitjà per restituir l'ordre polític i moral.

En primer lloc i per començar a entrar en matèria em pensat que seria convenient exposar una mica d’introducció a l’autor, William Shakespeare, i al context social en que es va dur a terme l’obra que volem analitzar, que com ja sabeu és Hamlet.

BIOGRAFIA

Com ja sabem i com bé exposa Salvador Oliva a la introducció de la seva traducció de Hamlet, els dramaturgs en època de Shakespeare no estaven gaire reconeguts i és per aquest motiu que no en tenim molta informació, no obstant s’ha de mencionar que tot hi la seva condició de dramaturg,  Shakespeare és un dels autors de l’època del qual sabem més coses.

William Shakespeare era el tercer de vuit fills, va néixer a la ciutat d’Stratford-upon-Avon el 23 d’abril de 1564, cal mencionar però, que aquesta data no és molt precisa degut a que en aquella època no es registraven els naixements, del que sí tenim constància és de la data del seu baptisme, és a partir d’aquí que s’ha pogut deduir el dia del seu naixement ja que  generalment els infants rebien el baptisme després de tres dies d’haver nascut.

Durant la seva infància assistí a l’escola de gramàtica de la seva ciutat però no pogué iniciar estudis superiors ja que la seva família patí un greu declivi econòmic.

Als 18 anys es va casar amb Anne Hathaway, d’aquest matrimoni van néixer tres fills Susanna, Hamnet i Judith.

L’any 1587 començà a treballar com a actor de teatre a una companyia de Londres anomenada Lord Chamberlain’s Men. Durant aquest període Shakespeare obtingué grans èxits, cal mencionar que els seus contemporanis si manifestaren en contra ja que titllaren les seves obres de teatre de vulgar entreteniment. Aquest grup d’actors es va fer tant popular que després de la mort de la reina Isabel i la posterior coronació del rei Jacob I fou altra vegada escollida  com a companyia teatral de la cort, a partir d’aquell moment va passar a ser anomenada King’s Men. Aquesta agrupació teatral posseïa dos teatres The Globe i Blackfriars.

La seva estància a Londres es va perllongar durant els anys 1587 i 1613, any en el qual va deixar d’escriure i retornà a la seva ciutat natal.

William Shakespeare morí el 23 d’abril de 1616  i fou enterrat al presbiteri de l’església d’Stratford.

CONTEXT HISTÒRIC I SOCIAL

A finals del segle XVI, es van construir a Londres els primers teatres públics i estables, els anomenats teatres isabelins que eren construccions de forma octogonal o circular, fetes de fusta, amb un pati central a cel obert i galeries al seu voltant.

Shakespeare va néixer durant l’època de regnat d’Isabel I, durant gran part del període que perdurà el seu regnat Anglaterra es convertí en un dèbil estat amb una escassa i pobre població amb mala fama a l’exterior.

Cal mencionar que en aquella època hi perdurava el sistema de monarquia absoluta i el que de veritat generava interès eren les conquestes d’altres territoris i els béns personals del rei.

A partir del segle XVII i amb la pujada al tron de Jacob I aquesta visió presentada anteriorment varià, Anglaterra va passar a ser una de les grans potències mundials assolint un alt i sorprenent grau de prosperitat material i brillant en varis àmbits del món de les lletres.

 Dins aquest context de renaixement del teatre europeu, la figura teatral indiscutible a Anglaterra va ser William Shakespeare.

En la seva trajectòria poden distingir-se diferents etapes. A la primera d'elles que perdurà  fins a 1598 aproximadament i pertanyen una sèrie de peces juvenils en les quals Shakespeare es va cenyir a les modes vigents, és a dir, l’adaptació dels temes al gust del públic. En aquest període va practicar diversos gèneres, des de la comèdia dels errors fins a la tragèdia clàssica d'influència de Sèneca, passant pel drama històric.
En la segona etapa, que va de 1598 a 1604, es situen les peces que solen denominar-se "obres mitjanes", caracteritzades per un major virtuosisme escènic.

Hamlet i Otelo  seran ja les anunciadores del període següent, conegut com el de les grans tragèdies, període comprès entre 1604 i 1608, en les quals Shakespeare s’endinsà en els sentiments més profunds de l'ésser humà.

 La fase final, entre els anys 1608 i 1611 fou extraordinària per la seva última obra mestra, La tempestat, en la qual fantasia i realitat s'entremesclen oferint un testimoniatge de saviesa i acceptació de la mort.

Hamlet és una llegenda del segle XII que l’historiador danès Saxo Grammaticus va recollir a la Història Danicae publicada l’any 1514, de la qual es diferencia perquè aquesta acaba amb la felicitat i victòria del príncep Hamlet que contreu matrimoni amb la seva mare.

Probablement Shakespeare no llegí l’obra de Saxo si no més bé la traducció en  francès d’aquesta duta a terme per Belleforest, apareguda amb el nom d’Histoires Tragiques de l’últim terç del segle XVI.

BIBLIOGRAFIA

·        OLIVA, Salvador (2011) Hamlet. Barcelona, Vicens Vives.

·        PUJANTE, Ángel-Luis (2009) Hamlet. Espasa, Austral Teatro.

·        https://ce.uib.es/estudis1112/file.php/807/Hamlet.pdf

·        http://en.wikipedia.org/wiki/Hamlet