CONCLUSIÓ

I ara, ja per finalitzar i com a conclusió d’aquest blog, volem mencionar que, a partir de les nostres intervencions, hem pogut assolir l’objectiu que en el principi ens vam proposar: donar una visió general de la tragèdia de Hamlet.

Aquesta visió general ha estat possible gràcies als aspectes tractats en cada una de les entrades. En primer lloc, s’ha presentat una breu introducció a l’autor i a la seva obra en el conjunt de les seves publicacions, inserides dins el teatre isabelí. Tot seguit, s’ha realitzat un petit recorregut al llarg de biografia de l’escriptor anglès.

Així mateix, s’ha tractat un dels eixos centrals de l’obra: la venjança, i més concretament, el procés venjatiu dut a terme per Hamlet, per tal de perpetuar i conservar la memòria del seu pare. En aquest aspecte, s’han aprofundit els principals mitjans utilitzats pel príncep: la follia fingida i el meta teatre.

En relació amb el personatge principal, el príncep Hamlet, s’ha analitzat la seva personalitat a través dels diferents monòlegs els quals ens mostren la seva vertadera intencionalitat i sentimentalitat. A més, hem pogut ser partíceps del moments de reflexió i introspecció del protagonista.

L’entrada comparativa realitzada entorn a Hamlet, Èdip i El elogio de la locura té com a objectiu principal mostrar-nos els aspectes de la tragèdia en diferents èpoques de la història i com s’ha emprat aquest tema per a desenvolupar obres literàries, com podrien ser llibres, teatre i, més recentment, cinema. S’ha de tenir en compte que la tragèdia es un tema que pot donar molt de si, fet que els autors aprofiten per fer-ne les seves representacions que creien convenients, com les que trobem a les tres obres abans citades.

Pel que fa al paper del destí, cal dir que aquest té una gran importància dins les tragèdies teatrals. Des de sempre s’ha considerat al destí com una força divina que dirigeix les vides dels homes. W. Shakespeare no pot deixar de banda aquest aspecte, per tant, també deixa caure la presència del destí a les seves obres. Tot i així, a Hamlet, el destí no apareix tant com es podria pensar, ja que aquest pot ser entès com les decisions que segueix el protagonista davant les accions que ocorren i s’esdevenen al seu voltant. D’aquesta manera, l’autor, deixa de banda l’element diví pel que fa a Hamlet. Els mètodes racionals i la comprovació de les sospites és el que realment dirigeix les accions de Hamlet, per dur a terme el seu objectiu: la venjança.

Per últim, s’ha tractat el personatge d’Ofèlia, i, més en particular, la seva evolució psicològica al llarg de la novel·la, fins a convertir-se en una noia que enfolleix i es trasbalsa d’amor; tot degut a l’actitud del seu estimat vers la seva persona.

Ens agradaria remarcar i exposar la importància d’aquesta activitat, la qual ens ha proporcionat una visió més àmplia i, alhora, exhaustiva d’alguns dels aspectes que, segons el nostre parer, sobresurten i destaquen en l’obra. Esperem que us agradi el nostre projecte-blog, siau tots benvinguts a visitar-lo i comentar-lo amb les vostres opinions.

Miguel Greco Ficano

Francisco José Hidalgo Moya

Javier Izquierdo Martínez

Catalina Mª Garí Blanch

Isabel Mª Llergo Novo

Marta Lavado Salva