Fitxa 2

Fitxa 2:

Pel que fa a la fitxa 2 no canviem res d’objectius i el tema del blog segueix igual.

Membres del grup: Marta Lavado Salvà, Catalina Maria Garí Blanch, Miguel Greco Ficano, Isabel Maria Llergo Novo, Javier Izquierdo Martínez i Francisco José Hidalgo Moya.

Alumnes col·laboradors: Francisco José Hidalgo Moya.

Títol del projecte: Ambició i follia a l’obra de Hamlet.

Objectius: Hamlet és probablement la peça teatral més famosa de la cultura occidental i una de les obres literàries que ha originat i motivat un major nombre de comentaris crítics. L’obra es traça entorn el tema de la bogeria(tan real com fingida) i el transcurs del profund dolor a la desmesurada ira. A més explora temes com la traïció, la venjança, l’incest i la corrupció moral.

L’obra transcorre a Dinamarca i relata com el príncep Hamlet du a terme la seva venjança sobre el seu oncle Claudi, qui assassinà el pare de Hamlet, el rei, i ostenta la corona usurpada així com el matrimoni amb Gertrudis, la mare de Hamlet. A la tragèdia de la venjança i el dubte es presenta el conflicte interior del protagonista i l’actitud de venjança com a únic mitjà per tal de restablir o restituir l’ordre polític i moral. Observem, doncs, que l’obra de William Shakespeare comprèn temes molt diversos i planteja moltes dicotomies filosòfiques, entre les quals podem anomenar: la justícia i la venjança; la raó i la bogeria; la destinació i el sentit de la vida; l’aparença i la realitat; l’honor i la vilesa; el deure i l’obstinació, entre d’altres.

Nosaltres farem un recorregut pels temes que reflecteix i reprodueix l’obra així com també realitzarem una anàlisi comparativa entre aquesta i altres peces literàries. Ens centrarem, principalment, en el tema de l’ambició i la bogeria, que es troben presents en diversos episodis i personatges de l’obra.

També farem referència al context i la interpretació que envolta l’obra esmentant la influència que aquesta ha tingut en diferents àmbits com ara: la religió, la filosofia, la política, el psicoanàlisi i el feminisme.

Índex de les entrades de cada membre del grup:

1. Context de l’obra (Catalina Maria Garí Blanch)

2. Mitjans de venjança de Hamlet (Marta Lavado Salvà)

3. Els soliloquis de Hamlet (Isabel Maria Llergo Novo)

4. Follia d’Ofèlia (Javier Izquierdo Martínez)

5. Paper del destí a la traïció i venjança (Fco.José Hidalgo Moya)

6. Anàlisi comparatiu amb altres obres (Miguel Greco Ficano)

CONCLUSIÓ

I ara, ja per finalitzar i com a conclusió d’aquest blog, volem mencionar que, a partir de les nostres intervencions, hem pogut assolir l’objectiu que en el principi ens vam proposar: donar una visió general de la tragèdia de Hamlet.

Aquesta visió general ha estat possible gràcies als aspectes tractats en cada una de les entrades. En primer lloc, s’ha presentat una breu introducció a l’autor i a la seva obra en el conjunt de les seves publicacions, inserides dins el teatre isabelí. Tot seguit, s’ha realitzat un petit recorregut al llarg de biografia de l’escriptor anglès.

Així mateix, s’ha tractat un dels eixos centrals de l’obra: la venjança, i més concretament, el procés venjatiu dut a terme per Hamlet, per tal de perpetuar i conservar la memòria del seu pare. En aquest aspecte, s’han aprofundit els principals mitjans utilitzats pel príncep: la follia fingida i el meta teatre.

En relació amb el personatge principal, el príncep Hamlet, s’ha analitzat la seva personalitat a través dels diferents monòlegs els quals ens mostren la seva vertadera intencionalitat i sentimentalitat. A més, hem pogut ser partíceps del moments de reflexió i introspecció del protagonista.

L’entrada comparativa realitzada entorn a Hamlet, Èdip i El elogio de la locura té com a objectiu principal mostrar-nos els aspectes de la tragèdia en diferents èpoques de la història i com s’ha emprat aquest tema per a desenvolupar obres literàries, com podrien ser llibres, teatre i, més recentment, cinema. S’ha de tenir en compte que la tragèdia es un tema que pot donar molt de si, fet que els autors aprofiten per fer-ne les seves representacions que creien convenients, com les que trobem a les tres obres abans citades.

Pel que fa al paper del destí, cal dir que aquest té una gran importància dins les tragèdies teatrals. Des de sempre s’ha considerat al destí com una força divina que dirigeix les vides dels homes. W. Shakespeare no pot deixar de banda aquest aspecte, per tant, també deixa caure la presència del destí a les seves obres. Tot i així, a Hamlet, el destí no apareix tant com es podria pensar, ja que aquest pot ser entès com les decisions que segueix el protagonista davant les accions que ocorren i s’esdevenen al seu voltant. D’aquesta manera, l’autor, deixa de banda l’element diví pel que fa a Hamlet. Els mètodes racionals i la comprovació de les sospites és el que realment dirigeix les accions de Hamlet, per dur a terme el seu objectiu: la venjança.

Per últim, s’ha tractat el personatge d’Ofèlia, i, més en particular, la seva evolució psicològica al llarg de la novel·la, fins a convertir-se en una noia que enfolleix i es trasbalsa d’amor; tot degut a l’actitud del seu estimat vers la seva persona.

Ens agradaria remarcar i exposar la importància d’aquesta activitat, la qual ens ha proporcionat una visió més àmplia i, alhora, exhaustiva d’alguns dels aspectes que, segons el nostre parer, sobresurten i destaquen en l’obra. Esperem que us agradi el nostre projecte-blog, siau tots benvinguts a visitar-lo i comentar-lo amb les vostres opinions.

Miguel Greco Ficano

Francisco José Hidalgo Moya

Javier Izquierdo Martínez

Catalina Mª Garí Blanch

Isabel Mª Llergo Novo

Marta Lavado Salva

Començam!

Membres del grup: Marta Lavado Salvà, Catalina Maria Garí Blanch, Miguel Greco Ficano, Isabel Maria Llergo Novo, Javier Izquierdo Martínez i Francisco José Hidalgo Moya.

Alumnes col·laboradors: Francisco José Hidalgo Moya.

Títol del projecte: Ambició i follia a l’obra de Hamlet.

Objectius: Hamlet és probablement la peça teatral més famosa de la cultura occidental i una de les obres literàries que ha originat i motivat un major nombre de comentaris crítics. L’obra es traça entorn el tema de la bogeria(tan real com fingida) i el transcurs del profund dolor a la desmesurada ira. A més explora temes com la traïció, la venjança, l’incest i la corrupció moral.

L’obra transcorre a Dinamarca i relata com el príncep Hamlet du a terme la seva venjança sobre el seu oncle Claudi, qui assassinà el pare de Hamlet, el rei, i ostenta la corona usurpada així com el matrimoni amb Gertrudis, la mare de Hamlet. A la tragèdia de la venjança i el dubte es presenta el conflicte interior del protagonista i l’actitud de venjança com a únic mitjà per tal de restablir o restituir l’ordre polític i moral. Observem, doncs, que l’obra de William Shakespeare comprèn temes molt diversos i planteja moltes dicotomies filosòfiques, entre les quals podem anomenar: la justícia i la venjança; la raó i la bogeria; la destinació i el sentit de la vida; l’aparença i la realitat; l’honor i la vilesa; el deure i l’obstinació, entre d’altres.

Nosaltres farem un recorregut pels temes que reflecteix i reprodueix l’obra així com també realitzarem una anàlisi comparativa entre aquesta i altres peces literàries. Ens centrarem, principalment, en el tema de l’ambició i la bogeria, que es troben presents en diversos episodis i personatges de l’obra.

També farem referència al context i la interpretació que envolta l’obra esmentant la influència que aquesta ha tingut en diferents àmbits com ara: la religió, la filosofia, la política, el psicoanàlisi i el feminisme.